Dies per disfrutar, dies per desconectar

A la vida, diuen que hi ha d'haver temps per tot, per treballar, per jugar, per disfrutar, per plorar, per riure.... be doncs nosaltres estem en la fase temps per treballar i temps per disfutar i com un aperitiu a les vacances portem uns quants caps de setmana de relax total, menjar, riure, parlar, compartir, més riure... quin relax, quina desconexió, uns caps de setmana genials, per descobrir que tenim la sort de tenir molt bons amics, amb els que tenim moltes coses en comú, coses per compartir. Han estat dos dissabtes de cava en remull, entre piscina i platja, entre carn rostida i marisc del bo, recent pescat pel fenómen Alexis, i on hem aprés des de relaxar-nos sense pensar en res a "agarrar canyuts" i plantar-nos al bell mig dels Fanfgars , montar el nostre propi xiringuito i DISFRUTAR !!!!!!!!

A tothom, disfruteu, disfruteu de tot el que us envolta, començant per la familia, els amics, els coneguts, obriu les portes a tot aixó perque al cap del dia, de la setmana, del mes, de l'any, et venen els records d'aquests dies de xarrera, de borratxera, de riure i riure, i veus que vius, que vius per veure i beure , en definitiva per disfrutar .

Treballar, treballar, treballar ....

Us heu fet mai la pregunta, treballem per viure o viviem per treballar..... doncs jo aquest dies me l'estic fent. Em considero una privilegiada, ja que tot l'any plego a les 17h. i els divendres a les 15h. , i a l'estiu de 8h. a 15h. durant quasi 3 mesos !!!, peró tot el dia penso en la feina, tot el sant dia, fins i tot em desperto pensant amb alló que ahir no vaig fer i dimonis, no hi ha qui torni a dormir, m'aniria millor si em tregués la son dels ulls i me n'anés cap a Tarragona.... doncs aquesta setmana és així, visc per treballar i la veritat, per molt que la meva feina m'encanti, començo a estar saturada, així que... com es fa per treballar per viure i no viure per treballar ????? Apali, fins un altre

Gràcies

Be, avui si, avui ha estat el dia de la celebració. Ha estat una celebració plena d'emocions, des del moment en que la Marta ha entrat per la porta amb el CD d'en Manu Guix amb un recopilatori de cançons d'en Lluís LLach, i ha començat a arribar tothom amb un somriure als llavis . Primer la dedicatoria al meu marit, amb un petit escrit que ha tothom a fet plorar, si, si ha tothom !!!! que bonic...... i a dinar s'ha dit. Quin arrós !!!! bo! de debó !! i rialles i xarrera i regals inesperats per uns i per altres i més plors i més rialles , i cava i vi i vi dolç i pastís i gelat... i més xumerri i més xarrera i més rialles.... Gràcies, gràcies Assumpció, Miquel, Albert, Glória, Francisco, Roser, Paula , Ernest ( ni que no hi hagis pogut ser ) , Dolors, Mateu, Abel , Marta, Xevi i Judit...... hem sabut disfrutar d'aquesta celebració junts, amb un bon rotllo total, i ens heu fet una vegada més una mica més feliços .
Pels que s'han perdut, avui hem celebrat en familia, el nostre cinqué aniversari de boda, i ha estat genial.

Avui fa cinc anys

Avui fa cinc anys, més o menys en aquesta hora, acabava la meva sessió intensa d'esteticient, el que es diu "pack nuvia", el nuvi ja feia hores que havia marxat ( ram en mà ) cap a la seva terra, seria la última nit de solteria, la última nit.... peró ens esperava un nou inici.
I fins aquí. Ja han passat 5 anys i encara continuem recordant cada moment, cada instant.... per aixó demà hem organitzat una petita festa commemorativa d'aquest cinqué aniversari, les bodes de fusta... si, si !! de fusta.
Encara que la celebració especial fa uns dies que la vam fer, com la fricada de l'any el nuvi i la nuvia es van posar de nou els tratges i ens vam fer un reguitzell de fotografies i caram, fem patxoca i tot !! ara el repte és fer-ho d'aquí cinc anys més... jajajajaja és tot un repte, el que si que espero es poder celebrar tots i cada un dels aniversaris amb la felicitat i salut que tenim ara, i poder compartir-ho amb tots aquells que estimem i ens estimen ( com molts de vosatre s)
Be, seguirem en contacte.

Avui començo

Ja fa molt temps que em picava la curiositat amb aixó dels bloggs, sempre he estat fan d'escriure alló que em passa pel cap i compartir amb tothom alló que em m'inquieta, em fa feliç, em neguiteja o simplement necessito explicar, la meva cunyada va començar i aquí em teniu, tot i que... aixó pot tenir un perill, perque en un moment d'euforia o de rabia, s'escriuen moltes coses que haurien d'estar tancades, peró be, suposo que no serà un blogg tant concorregut com perque moltes persones llegeixin el que penso, el que m'inquieta, el que em passa.

Be, doncs Marta, aquí em tens, ara podràs llegir algo més de mi i compartir més del que compartim, encara que en se d'un que no li farà massa gràcia, perque sempre estic davant d'aquesta pantalleta amb una historia o una altra, peró que voleu... enganxa.

Fins molt aviat .